'Mireu-la bé, aquesta Catalunya', un reportatge de VilaWeb

2014-02-14 08:00

"Avui fa setanta-cinc anys, Tísner cantava una cançó amb el matrimoni que l'acollia en un mas de Molló, hores abans de passar la frontera cap a l'exili · Celdoni Fonoll recita 'Corrandes d'exili' de Pere Quart en homenatge."... Així comença el reportatge "Mireu-la bé, aquesta Catalunya", de VilaWeb.

 

 

«Vam restar una hora ben llarga al costat del foc, el matrimoni i jo. [...] Parlaven una variant dialectal del català bellíssima, abundant en gal·licismes, i jo els escoltava bocabadat.»

Avel·lí Artís-Gener, Tísner, va passar la darrera nit abans de travessar la frontera camí de l'exili, el dia 14 de febrer de 1939, en una masia de Molló. Ho explica al capítol final del segon volum de les memòries, 'Viure i veure 2' (Pòrtic Editorial, 1991), titulat 'Adéu al Principat' (versió epub, alportal Lletra de la UOC).

Han passat setanta-cinc anys de l'èxode català per l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, un dels últims territoris resistents a principi del 1939. Combatents republicans i personalitats significades de la cultura i la política del país van passar la frontera administrativa amb l'estat francès els últims dies de gener i els primers de febrer. Un dels darrers de travessar-la va ser Tísner, periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector. Havia passat tota la guerra enquadrat a la seixantena divisió de l'Exèrcit de Catalunya, lluitant al front d'Aragó i al front de l'Ebre, destinat al Servei Cartogràfic.

Aquella darrera nit a Molló, trist i potser malenconiós, Tísner va cantar una cançó amb el matrimoni que l'acollia a casa seva. L'havia apresa d'un cançoner català a l'adolescència. Els ho va explicar així:

«—En la meva adolescència vaig aprendre d'un cançoner català una lletra i una música molt divertides, d'una peça d'aquests verals, de Molló. Potser vosaltres la coneixeu: se'n diu Serineta.
Van botre admirats! L'home va dir a la seva muller:
—T'afigures? La Serineta! Quants anys deu fer que no sentim ni cantem la Serineta? I dèieu que vós la sabíeu?
—No dic que la sabés: encara la sé, ves! Vull veure si la lletra i la música que jo vaig aprendre són fidels a la vostra cançó. La del meu llibre deia:

Mon pare i ma mare
casadeta m'han.
M'han dada a un jove
de quatre-vint anys,
Serineta us, Serineta,
de quatre-vint anys!

Es miraven ambdós amb els ulls espurnejants. I ara vam continuar la Serineta a tres veus:

El dia de bodes
amb mi es va acotxar:
li'n donc colzadeta,
marit feu's enllà,
Serineta us, Serineta,
marit feu's enllà.
Ell me'n dóna una altra
i a terra em tirà.
Pare lo meu pare,
jo em vull descasar!
Serineta us, Serineta,
Jo em vull descasar!
Ai, filla ma filla,
l'has de respectar.
Ja en seràs viudeta
pas a no trigar,
Serineta us, Serineta,
pas a no trigar.
Llavors seràs rica,
no et faltarà pa,
i amb l'Hereu Escampa
et podràs casar,
Serineta us, Serineta,
et podràs casar!

El matrimoni restava bocabadat que 'un senyor de ciutat' hagués après aquella innocentada pobletana. I el 'senyor de ciutat' cop de fer veure que el fum d'aquell tió acabat d'afegir al foc li humitejava els ulls.»

Tísner, al cap de molts anys i havent tornat de l'exili, va ensenyar la cançó al cantant i rapsode Celdoni Fonoll, que en va fer una versió amb arranjament de Manel Camp i enregistrada al disc 'Mercat de Calaf'. La podeu escoltar tot seguit:

En aquest capítol de les memòries, Tísner explica aquelles últimes hores, les notícies que arribaven, els últims pensaments sobre el terreny, i la mirada posada en un futur incert i fosc. 'Mireu-la bé aquesta Catalunya, perquè qui sap quant de temps encara haurem de lluitar per reveure-la', escrivia:

«Els diaris del dia 12 de febrer anuncien que al coll Pregon hi ha a punt de passar a França el grup dels darrers combatents republicans que s'han oposat amb les armes als militars pràcticament victoriosos. I en les notes de darrera hora del dia 14, comuniquen que han travessat la frontera pel coll Pregon els 247 homes de la 60 Divisió, la darrera que surt de Catalunya.
[...]
—Mireu-la bé aquesta Catalunya, perquè qui sap quant de temps encara haurem de lluitar per reveure-la. Mireu aquesta Catalunya que ens ha vist perdre el darrer combat defensant-la.
[...]
A les 5 de la matinada del dia 14 de febrer de 1939 els gendarmes que ens esperaven ja ens havien desarmat i fets formar a la carretera de la Presta.»

Amb motiu de l'aniversari d'aquesta vivència personal i col·lectiva, Celdoni Fonoll, amic de Tísner, recita les 'Corrandes d'exili' de Pere Quart en aquest vídeo de VilaWeb: