Entrevista al Diari Maresme i a The Secret la revista

2013-10-17 15:00

Entrevista de Marta Teixidor, publicada al Diari Maresme el 17 d'octubre del 2013 i al web The Secret La Revista

Podeu veure l'entrevista al web del Diari Maresme, clicant aquí i, al web The Secret La Revista, clicant aquí.

 

 

‘He versificat 600 espècies d’animals i plantes’

Celdoni Fonoll és cantant, recitador, poeta i músic, però principalment ha estat i és un gran difusor de la poesia als Països Catalans. Al llarg de la seva carrera ha rebut destacats premis discogràfics i reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1990). Ha fet nombrosos recitals i ha publicat 11 discs i 28 llibres.

Recordes com et va copsar la poesia?

Em va començar d’interessar i d’enamorar la poesia quan era petit i el meu pare em feia dir poemes de Verdaguer, Maragall, Carner, Sagarra, etc.

D’on beu la teva inspiració?

Sí que hi ha alguna cosa que, tot d’una i sense saber com, t’aboca a escriure, però sense treball i esforç no hi ha inspiració que valgui.

Bec, i no sóc gens original, a les fonts de la vida, de l’amor, de l’erotisme, de —ai!—, la mort, de la natura, de les petites coses de cada dia que ens fan sentir feliços o desgraciats, de la lluita del nostre poble per esdevenir un estat independent… També a les fonts de l’humor, de la ironia, de la sàtira, del sarcasme.

Què ajuda més a difondre la poesia?

No sabria dir-t’ho. Durant una bona colla d’anys em vaig dedicar a això: a difondre la poesia dels nostres bons poetes recitant-la i cantant-la, fent feina de formiga i com a franctirador. La feinada va ser intensa i extensa. Allò ja ha passat i no tornarà, i ara em dedico exclusivament als meus versos.

Foto:

Foto: Marc Martí

Com et va sorgir la necessitat d’escriure poesia naturalística?
Per atzar i sense proposar-me res, a la tardor del 1998 vaig començar d’escriure versos d’ocells. Lynx Edicions me’n va publicar el primer llibre, Veus d’ocells, l’any 2000, i ja no vaig parar. Després dels ocells van venir les plantes, els bolets, els arbres, els mamífers, les bèsties i bestioles…, i fins a les 600 espècies d’animals i plantes que he versificat.

Cossetània Edicions m’acaba de publicar el dotzè i potser darrer volum de la meva obra naturalística: Ales i pètals [Ocells, papallones, flors].

Per què música i poesia solen navegar amb tanta sintonia?

Poesia, música i cançó sempre han anat de bracet, es complementen i s’impulsen. Sempre ha estat així i sempre serà així. Tot i que cadascú pot fer via pel seu compte.

Com valores els comentaris dels teus lectors i públic?
Un comentari favorable em fa estar content, l’agraeixo però me n’oblido aviat. Una mala crítica m’enfonsa però també l’oblido.

Si alguna persona et demana consell per escriure, què li sols recomanar?
No m’agrada de donar consells. Com a màxim el que diria és una cosa que deia J. V. Foix: “Llegir, llegir, llegir”.

Quin ha estat el premi que has acollit amb més il·lusió?
Tots els premis fan il·lusió i s’agraeixen.

Per acabar, què ens pots dir de la teva companya de viatge vital, la Lloll Bertran?
Que és una de les més grans i polifacètiques actrius que ha donat aquest país, i que espero que un dia serà reconeguda com es mereix. Actualment fa una bona feina amb en Joan Pera, de la mà del Grup Focus. Ah, i posa veu, ulls i boca a una elegant i seductora llenega al programa “Caçadors de bolets” de TV3.

 

En el pla personal, i parodiant un títol de Joan Salvat-Papaseit, puc dir que és “La dona que més m’agrada”. I a mi m’agraden molt les dones.